El projecte neix a partir de la seva ubicació en una cantonada del nucli històric de la ciutat. Específicament en una illa que per una banda dóna al Pg. Manresa amb edificis d’habitatges de PB + cinc plantes i per l’altra banda, conserva la tradicional alçada de pb i 2 de tot el casc antic del nucli més arcaic de la ciutat. Aquesta diferència d’alçades i la visió d’unes mitgeres altíssimes i els darreres de l’edifici de 5 plantes del Pg Manresa són la primera preocupació alhora de repensar el nou edifici. L’objectiu és doncs que la pròpia volumetria resolgui la cantonada i s’integri en el conjunt arquitectònic que l’envolta, convidant a una transició harmònica i alhora, potent, entre els edificis del Passeig Manresa i l’ordenació de casc antic Amb aquesta voluntat es proposa una modificació puntual del Pla General que és aprovada pels organismes públics. Així, l’edifici s’adapta molt millor al tipus d’edificació que l’envolta i acaba de conformar el conjunt arquitectònic que formen l’illa de planta baixa i cinc plantes pis.del Passeig Manresa i els carrers de les Valls i de Jesús. La proposta és un edifici cantoner on l’edificabilitat queda alineada tant al carrer les Valls com al carrer de Jesús.(de mitgera a mitgera) formant un gran pati interior. La compacitat dels edificis del Passeig Manresa, segueix pel carrer de les Valls, però al carrer de Jesús la volumetria ja és més permeable, el volum es buida, es creen uns espais-pati de diferents proporcions, amb diferents funcionalitats i dimensions variables que, d’una banda, es relacionen entre ells i de l’altra, suavitzen la transició entre el gran bloc del Passeig Manresa, cap el casc antic. Els patis es maclen i formen part dels espais de circulació de l’edifici, acompanyen el recorregut de les persones fins accedir als habitatges creant sensacions i perspectives diferents. Des del carrer de Jesús es vol conservar la qualitat que donava el pati de l’antiga casa Franquesa, on els arbres i el verd es veien des del carrer (molt típic per altre banda de les cases en tester de Sabadell). Ja des de l’inici també es va realitzar una prospecció arqueològica en la que va aparèixer l’antiga muralla i la base de la bastorre que són elements de protecció BCIN, els quals es van incorporar al projecte. Una planta soterrani allotja l’antiga muralla de la ciutat, la bestorre i el fossat, fins ara enterrats que es poden veure des de la PB i el carrer gràcies a un gran finestral i a una pavimentació transparent en planta baixa que ressegueix part del perímetre d’aquests elements. Quan la muralla topa amb la façana del carrer Jesús, el mateix tall del paviment de la planta baixa es prolonga en la façana. En aquesta trobada es produeix una lluerna des de la qual podrem veure la muralla des del carrer de Jesús, a l’hora que creem una entrada de llum natural sobre la muralla.